L'Advocacia i l'Impuls de la Negociació: De l'Inherent Deure de Concòrdia a la Nova Llei d'Eficiència.

Tot i que l'imaginari col·lectiu sovint situa l'advocat en l'estrada d'un jutjat, la realitat de la professió és que la seva tasca negociadora és, i ha estat sempre, el pilar fonamental de la seva activitat diària. Amb l'aprovació de la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia, aquest paper històric rep un reconeixement i un impuls sense precedents.

L'advocacia no ha començat a negociar arran de les noves corrents legislatives. Com recull el seu propi Estatut General, la professió es defineix per l'activitat d'assessorament, consell i defensa en ordre a dos objectius que se situen en un mateix pla d'igualtat: la concòrdia i l'efectivitat dels drets i llibertats.

Aquesta "funció de concòrdia" imposa als advocats i advocades l'obligació de procurar l'acord entre les parts, exigint que l'assessorament prestat no convidi mai al litigi innecessari. De fet, abans de qualsevol procediment judicial, l'advocacia té el deure deontològic d'informar el client sobre la viabilitat de l'assumpte i aconsellar-li sobre les vies alternatives per a la millor satisfacció dels seus interessos. Per tant, la negociació no és una novetat, sinó el MASC (Medi Adequat de Solució de Controversies) per excel·lència que els professionals han exercit tradicionalment.

La nova llei dóna un gir copernicà al sistema de justícia espanyol en establir que, abans d'entrar en el "temple de la Justícia", s'ha de passar pel "temple de la concòrdia". L'esperit de la reforma no és un altre que recuperar la capacitat negociadora de les parts, trencant la dinàmica de confrontació que sovint col·lapsa els tribunals.

La Negociació Directa com a Requisit de Procedibilitat: La llei reconeix explícitament que el requisit d'intentar una solució extrajudicial abans d'anar a judici es considera plenament complert quan la negociació es desenvolupa directament entre els advocats i advocades de les parts. Això posa en valor la confiança mútua i la capacitat tècnica dels professionals per arribar a enteses sense necessitat de tercers.
 Per garantir que aquesta tasca no quedi en l'oblit, la llei preveu que l'activitat negociadora sigui degudament remunerada, fins i tot en els casos de designació per torn d'ofici.  Així mateix, estableix conseqüències en la condemna en costes per a aquelles parts que hagin rebutjat negociar de mala fe o sense causa justificada, fet que penalitza l'abús del servei públic de justícia.

La negociació és la solució més eficient davant de procediments judicials que, per definició, són llargs, costosos i sovint incerts. La intervenció professional de l'advocacia en la fase de negociació permet reduir el conflicte social i evitar la sobrecàrrega dels tribunals, oferint una solució que aporta més satisfacció als ciutadans, ja que neix del consens i no de la imposició d'una sentència.

En definitiva, l'advocacia segueix essent la peça essencial en el funcionament del Poder Judicial, però ara amb eines reforçades per exercir la seva faceta més noble: la de pacificadora social.

 La Llei 1/2025 no crea l'advocat/a negociador/a, sinó que li atorga l'escenari i l'impuls necessari perquè la seva tasca de sempre esdevingui, definitivament, la primera i millor resposta de la Justícia del segle XXI.