El Tribunal Europeu de Drets Humans avala l’expulsió d’un resident marroquí per activitats gihadistes: el cas Fal contra Espanya.
12/05/2026
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha dictat una sentència clau en el cas Fal contra Espanya, en la qual conclou que no hi ha hagut cap violació de l’Article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans.
La sentència, feta pública el 12 de maig de 2026, confirma que l'expulsió d'un ciutadà marroquí amb una prohibició d'entrada de deu anys per motius de seguretat nacional va ser una mesura justificada i proporcionada.
Els antecedents del cas
El ciutadà marroquí vivia legalment a Espanya des del 2006, on s'havia casat i tenia dues filles nascudes el 2013 i el 2017. El març de 2019, la Policia Nacional va iniciar un procediment d'expulsió preferent contra ell basant-se en informes d'intel·ligència que el vinculaven amb activitats contràries a la seguretat nacional.
Segons els informes policials, el ciutadà marroquí formava part de l'anomenada "Brigada Al Andalús", una estructura establerta a Madrid dedicada al reclutament, radicalització i enviament de combatents per unir-se a les files de DAESH (Estat Islàmic) a Síria i l'Iraq. Els informes indicaven que exercia funcions de lideratge, utilitzant centres musulmans de Madrid per a l'adoctrinament extremista.
El debat jurídic: Seguretat Nacional vs. Vida Familiar
El cas plantejava un conflicte entre el deure de l'Estat de protegir els seus ciutadans i el dret de l'individu a mantenir la seva unitat familiar. S’ argumentava que l'expulsió era desproporcionada, ja que el separava de la seva família i no hi havia cap condemna penal prèvia que confirmés la seva participació en activitats terroristes.
Tot i això, el TEDH i els tribunals nacionals van destacar diversos punts clau:
- Independència de la via administrativa: El tribunal va subratllar que el fet de no tenir una condemna penal no impedeix una sanció administrativa si hi ha proves suficients d'una amenaça per a la seguretat nacional.
- Integració limitada: Malgrat viure 14 anys a Espanya, els informes mostraven una integració social escassa. Havia treballat només set anys en aquest període, i gairebé no tenia vincles socials fora de la seva família i el seu cercle religiós.
- Adaptabilitat de la família: El tribunal va considerar que la dona i les filles, també d'origen marroquí, podien adaptar-se a la vida al Marroc o mantenir el contacte des d'Espanya, on conservaven el seu estatus de residència.
La resolució del Tribunal
El TEDH va reiterar que el terrorisme gihadista constitueix una de les amenaces més greus per als valors universals de la dignitat humana i la llibertat. En aquest context, els estats tenen un ampli marge d'apreciació per prendre mesures preventives proporcionades.
La sentència conclou que Espanya va oferir garanties procedimentals adequades, permetent al ciutadà marroquí recórrer la decisió davant l'Audiència Nacional amb assistència lletrada. Finalment, el tribunal va considerar que la prohibició d'entrada de deu anys era adequada donada la gravetat de l'amenaça identificada i el paper de lideratge que presumptament exercia en la xarxa de reclutament.
Amb aquesta decisió unànime, el TEDH tanca el cas confirmant que la protecció de la seguretat nacional pot prevaldre sobre els drets de residència d'un estranger quan existeixen indicis sòlids d'activitats vinculades al terrorisme
Enllaç a la sentència:
