El nou sistema de retorn de la UE a debat: Claus legals i afectació als drets fonamentals.

Com a professional i especialitzada en drets fonamentals, segueixo de prop les reformes legislatives que impacten directament sobre els drets fonamentals.    Recentment, el ple del Parlament Europeu ha aprovat una sèrie de modificacions substancials en la política de retorn de ciutadans de tercers països en situació irregular . El text, nascut d'un acord informal aconseguit l'1 de juny de 2025 entre els negociadors del Parlament i del Consell, ha tirat endavant amb 418 vots a favor, 218 en contra i 30 abstencions .

A continuació, analitzo els cinc punts clau d'aquesta reforma des d'una perspectiva jurídica i de defensa dels drets humans: 

• El nou marc normatiu estableix de manera explícita que qualsevol decisió de retorn dictada per les autoritats nacionals comportarà l'obligació d'abandonar el territori de l'Estat membre en qüestió de forma immediata o en un termini prèviament designat.

  Això es tradueix en una pressió directa sobre la persona afectada, la qual estarà obligada per llei a cooperar activament amb les autoritats durant tot el procés . Des del punt de vista de la defensa legal, aquesta obligació de cooperació serà un criteri determinant, ja que la manca de col·laboració obre immediatament la porta a l'aplicació de mesures restrictives molt més severes.

• Un dels aspectes més crítics d'aquesta reforma és el canvi en el règim de detenció. El text legal faculta les autoritats per decretar la detenció de la persona estrangera —sempre després d'una avaluació individualitzada— en supòsits de manca de cooperació, risc de fugida o quan representi un risc per a la seguretat .
• El nou marc normatiu amplia enormement les competències de recerca de les autoritats estatals per assegurar l'efectivitat del retorn . Això permetrà realitzar accions d'investigació invasives que entren en clara tensió amb el dret a la intimitat. Aquestes mesures estaran supeditades a una autorització judicial o administrativa prèvia, i s'estableix que hauran de respectar els drets fonamentals i disposar de les garanties i recursos previstos pel dret de la Unió i la legislació de cada país . Tot i així, com a advocats, haurem d'estar especialment vigilants a l'hora d'impugnar qualsevol excés que pugui vulnerar la inviolabilitat del domicili o el dret al secret de les comunicacions.

• Una de les novetats més discutides de la reforma és la possibilitat de traslladar les persones amb una resolució de retorn a «centres de retorn» situats en el territori de tercers països de fora de la UE .

  Aquesta mesura té condicions molt específiques que cal analitzar amb cura:

  • Col·lectius exclosos: Queden completament exclosos d'aquesta mesura els menors no acompanyats.
  • Requisit d'acord previ: El trasllat s'ha de basar en un acord formal entre l'Estat membre i el tercer país receptor, que ha d'acceptar acollir-los .
  • Garantia de drets fonamentals: Els acords només es podran subscriure amb països que respectin els drets humans, el dret internacional i el principi de no devolució . A més, les autoritats nacionals hauran de notificar aquests acords a la Comissió Europea i als altres Estats membres abans de la seva entrada en vigor.

  L'aplicació pràctica d'aquests centres serà sens dubte un focus de litigiositat jurídica, ja que caldrà verificar de manera minuciosa si els països tercers signants garanteixen realment un entorn segur i respectuós amb la legalitat internacional.

  Per acabar, és important tenir en compte els terminis d'aplicació. El text legislatiu encara ha de ser adoptat formalment pel Consell i posteriorment publicat al Diari Oficial de la Unió Europea . Un cop superats aquests passos:

  • S'aplicaran de manera immediata les disposicions relatives als polèmics centres de retorn, l'avaluació de l'edat dels menors i la dimensió exterior dels retorns .
  • Les restants disposicions (aquelles que exigeixen mesures preparatòries internes per part dels estats) entraran en vigor 12 mesos després de la publicació .