EL ESTADO DE DERECHO GARANTE DEL CUMPLIMIENTO DEL DERECHO INTERNACIONAL HUMANITARIO Y LA PROTECCIÓN DE LOS DERECHOS HUMANOS.

El origen del derecho internacional humanitario lo encontramos en la necesidad de regular jurídicamente la protección de la persona en los casos de guerra y como consecuencia de la inhumanidad derivada de los distintos conflictos armados en el mundo.
Es triste decir que la guerra ha sido tradicionalmente un medio legítimo empleado por los Estados para resolver entre sí las relaciones conflictivas; este recurso en la guerra abrió el camino a la sociedad internacional de la necesidad de establecer normas de comportamiento limitativas del sufrimiento humano durante los enfrentamientos en los conflictos armados.
Tras la II Guerra Mundial, constatados los niveles de desprecio hacia la dignidad humana alcanzados, en los que no se distinguió entre objetivos militares y no militares, combatientes y población civil, la comunidad internacional propuso impulsar la reglamentación jurídica internacional de la protección de las víctimes de los conflictos armados.

El 12 de agosto de 1949 se adoptaron los cuatro Convenios de Ginebra, elaborados durante la Conferencia Diplomática celebrada en Ginebra (del 21 de abril al 12 de agosto de 1949), instrumentos imprescindibles del Derecho Internacional Humanitario:

1. Convenio de Ginebra para aliviar la suerte de los heridos y enfermos de las Fuerzas Armadas en campaña. (Convenio I)

2. Convenio de Ginebra para aliviar la suerte de los heridos, enfermos y náufragos de las fuerzas armadas en el mar. (Convenio II)

3. Convenio de Ginebra relativo al trato debido a los prisioneros de guerra. (Convenio III)

4. Convenio de Ginebra relativo a la protección debida a las personas civiles en tiempo de guerra. (Convenio IV)

Són Tractats Internacionals, la base jurídica internacional primordial per a la protecció de les víctimes dels conflictes armats internacionals.
Encara que el seu àmbit d’aplicació es refereixi essencialment als conflictes armats internacionals, els quatre Convenis contenen una disposició comuna, l’article 3, que estipula uns mínims estàndards jurídics de protecció en relació amb els conflictes armats sense caràcter internacional o interns:

(…) Les persones que no participin directament en les hostilitats, inclosos els membres de les forces armades que hagin deposat les armes i les persones posades fora de combat per malaltia, ferida, detenció o per qualsevol altra causa, seran, en totes les circumstàncies, tractades amb humanitat, sense distinció alguna de caràcter desfavorable basada en la raça, el color, la religió o la creença, el sexe, el naixement o la fortuna o qualsevol altre criteri anàleg.

A aquest respecte, es prohibeixen, en qualsevol temps i lloc, pel que fa a les persones esmentades:
a) els atemptats contra la vida i la integritat corporal, especialment l’homicidi en totes les seves formes, les mutilacions, els tractes cruels, la tortura i els suplicis;
b) la presa d’ostatges;
c) els atemptats contra la dignitat personal, especialment els tractes humiliants i degradants;
d) les condemnes dictades i les execucions sense judici previ davant un tribunal legítimament constituït, amb garanties judicials reconegudes com a indispensables pels pobles civilitzats.

Els ferits i els malalts seran recollits i assistits. Un organisme humanitari imparcial, com ara el Comitè Internacional de la Creu Roja, podrà oferir els seus serveis a les Parts en conflicte (…)

Posteriorment, els Convenis de Ginebra han estat completats amb els anomenats Protocols de 1977, adoptats el 8 de juny de 1977.
És important constatar que els Convenis de Ginebra són vinculants per a pràcticament el conjunt dels Estats, i representen un dels majors èxits de cooperació entre aquests. La seva ratificació universal fa que els Estats puguin emprendre accions col·lectives i individuals per garantir el respecte al dret internacional humanitari.

El Dret internacional humanitari comparteix un espai comú amb el Dret internacional dels drets humans; el seu fonament comú és el valor del respecte a la dignitat humana. La dignitat humana és l’origen comú del desenvolupament de les normes jurídiques internacionals sobre els drets humans i del dret internacional humanitari.

El dret internacional humanitari protegeix els drets humans de les persones en els conflictes armats, en els quals es produeixen greus violacions de les normes imperatives sobre els drets humans i, en aquest sentit, és responsabilitat del conjunt de la societat internacional protegir els drets humans de les persones en períodes de conflictes armats.

Les lleis de la guerra són Tractats Internacionals, la base jurídica internacional primordial per a la protecció de les víctimes dels conflictes armats internacionals.
Encara que el seu àmbit d’aplicació es refereixi essencialment als conflictes armats internacionals, els quatre Convenis contenen una disposició comuna, l’article 3, que estipula uns mínims estàndards jurídics de protecció en relació amb els conflictes armats sense caràcter internacional o interns:

(…) Les persones que no participin directament en les hostilitats, inclosos els membres de les forces armades que hagin deposat les armes i les persones posades fora de combat per malaltia, ferida, detenció o per qualsevol altra causa, seran, en totes les circumstàncies, tractades amb humanitat, sense distinció alguna de caràcter desfavorable basada en la raça, el color, la religió o la creença, el sexe, el naixement o la fortuna o qualsevol altre criteri anàleg.

A aquest respecte, es prohibeixen, en qualsevol temps i lloc, pel que fa a les persones esmentades:
a) els atemptats contra la vida i la integritat corporal, especialment l’homicidi en totes les seves formes, les mutilacions, els tractes cruels, la tortura i els suplicis;
b) la presa d’ostatges;
c) els atemptats contra la dignitat personal, especialment els tractes humiliants i degradants;
d) les condemnes dictades i les execucions sense judici previ davant un tribunal legítimament constituït, amb garanties judicials reconegudes com a indispensables pels pobles civilitzats.

Els ferits i els malalts seran recollits i assistits. Un organisme humanitari imparcial, com ara el Comitè Internacional de la Creu Roja, podrà oferir els seus serveis a les Parts en conflicte (…)

Posteriorment, els Convenis de Ginebra han estat completats amb els anomenats Protocols de 1977, adoptats el 8 de juny de 1977.
És important constatar que els Convenis de Ginebra són vinculants per a pràcticament el conjunt dels Estats i representen un dels majors èxits de cooperació entre aquests. La seva ratificació universal fa que els Estats puguin emprendre accions col·lectives i individuals per garantir el respecte al dret internacional humanitari.

El dret internacional humanitari comparteix un espai comú amb el dret internacional dels drets humans; el seu fonament comú és el valor del respecte a la dignitat humana. La dignitat humana és l’origen comú del desenvolupament de les normes jurídiques internacionals sobre els drets humans i del dret internacional humanitari.

El dret internacional humanitari protegeix els drets humans de les persones en els conflictes armats, en els quals es produeixen greus violacions de les normes imperatives sobre els drets humans i, en aquest sentit, és responsabilitat del conjunt de la societat internacional protegir els drets humans de les persones en els períodes de conflictes armats.

Les lleis de la guerra tracten de minimitzar el dolor o el sofriment innecessaris en temps de guerra, en particular mitjançant la protecció de la població civil i altres no combatents dels perills del conflicte armat. Els civils i els béns civils no poden ser objecte d’atacs. Les parts en conflicte han de prendre les precaucions possibles per minimitzar el dany als civils i als béns de caràcter civil i no dur a terme atacs que danyin de manera desproporcionada la població civil o que no discriminin entre combatents i població civil.

En l’actualitat, a més del conflicte a Israel i la Franja de Gaza, i de la invasió russa d’Ucraïna, hi ha moltes més guerres arreu del món. Les Nacions Unides no han pogut evitar a les generacions futures l’horror de les guerres.
És urgent promoure l’Estat de Dret a nivell nacional i internacional, fomentar el respecte a l’Estat de Dret per a la protecció efectiva dels drets humans i poder aconseguir la pau al món.

El principi de l’Estat de Dret ens diu que totes les persones, individus i el mateix Estat, estan sotmesos a unes lleis que es fan complir per igual i s’apliquen amb independència.

“La història de la llibertat és la lluita per limitar el poder del govern” (Thomas Woodrow Wilson).