El Cas E.H. contra Alemanya: El dret dels menors a la consulta parental durant l'interrogatori policial.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha dictat recentment una sentència en el cas E.H. contra Alemanya (sol·licitud núm. 25914/21), en què s'analitza si la condemna d'un menor d'edat basada en una confessió realitzada sense una consulta privada prèvia amb els seus pares vulnera el dret a un judici just segons l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans.

L'any 2018, el demandant, que aleshores tenia quinze anys, va ser sospitós d'haver assassinat un company d'escola amb un ganivet. Durant la seva detenció al domicili familiar, els agents de policia el van informar, tant verbalment com per escrit, dels seus drets a guardar silenci, a consultar un advocat i al dret que la seva mare estigués present durant l'interrogatori.

Tot i que la mare va ser informada de la situació, el menor va manifestar que volia declarar sense la presència de la seva mare perquè li resultava "massa vergonyós". Finalment, a la comissaria, el menor va signar una renúncia als seus drets i va acabar confessant el crim durant un interrogatori de tres hores.

La defensa d'E.H. va argumentar davant els tribunals alemanys que la confessió s'havia d'excloure com a prova. Segons el seu criteri, la vulnerabilitat particular dels menors fa que una consulta privada amb els pares sigui un requisit previ indispensable perquè puguin exercir o renunciar de manera vàlida als seus drets de defensa. Al·legaven que el suport d'una persona de confiança és essencial per compensar l'estrès emocional i la manca de maduresa en un entorn policial.

No obstant això, els tribunals alemanys (el Tribunal Regional de Berlín i el Tribunal Federal de Justícia) van rebutjar aquests arguments, considerant que el menor havia estat informat adequadament i que la seva decisió de declarar va ser voluntària.

En la seva sentència de 21 d'abril de 2026, el TEDH va declarar, per unanimitat, que no s'havia produït cap violació dels drets del demandant. Les claus del raonament del tribunal són les següents:

1. Informació comprensible: El tribunal va observar que la policia va prendre totes les mesures raonables per garantir que el menor fos conscient dels seus drets de defensa . L'agent encarregat de l'interrogatori tenia experiència en delinqüència juvenil i va adaptar la informació a l'edat i maduresa del demandant.
2. Absència de dret explícit a la consulta privada: El TEDH va assenyalar que, tot i que la jurisprudència internacional subratlla la importància de l'assistència als menors, no existeix un dret establert a una consulta privada entre un menor i els seus pares en el Conveni ni en altres tractats internacionals.
3. Renúncia voluntària: El tribunal va destacar que tant el menor com la mare havien estat informats que ella podia estar present en l'interrogatori . Va ser el mateix menor qui va decidir no utilitzar aquesta assistència, i la mare va acceptar respectar els desitjos del seu fill.
4. Absència de coacció: El demandant no va al·legar en cap moment haver estat coaccionat o forçat per la policia per confessar .

El Tribunal conclou que el sistema alemany va tenir en compte de manera suficient la vulnerabilitat del menor i que les autoritats van actuar amb la cura deguda per promoure la seva capacitat d'entendre i participar en el procés . Aquesta sentència reforça la idea que, si bé els menors han de gaudir de proteccions especials, la validesa d'una confessió depèn d'una avaluació global de les salvaguardes proporcionades i no necessàriament d'una consulta parental privada obligatòria si no està prevista en la llei nacional